Avui ha estat l’últim dia de interculturalitat i immigració, hem finalitzat desenvolupant un examen. He pensat que també seria una bona idea acomiadar-me del blog.
Només pensant i reflexionant sobre el primer exercici que vam desenvolupar a classe, hi podria dir que he adquirit nous coneixements i més maduresa per a poder treballar les temàtiques que emmarquen l’assignatura. Tot això es veu reflexat a la publicacions del meu blog. És fa molt present que sempre m’he decantat per publicar vídeos penso que aquest recurs és molt interessant i què ha més hi ha coses força potents per a treballar en temes d’interculturalitat i immigració. A més d’això he intentat fer publicacions de tot el treballat,però soc conscient de que m’he decantat cap a les temàtiques que més m’ interessaven, en aquest cas com és el racisme i els mitjans de comunicació.
He après molt d’aquesta assignatura, penso que m ’ajudat a desenvolupar molts coneixements i habilitats que fins el moment no en tenia. A través dels diversos continguts treballats al llarg de l’assignatura, he adquirit més competències pel que fa a l’àmbit de l’educació intercultural. Hem aprés diverses eines que podem utilitzar els pedagogs/ues per a treballar aquestes temàtiques a l’aula. Com ha ja he esmentat anterior no únicament m’ha fet evolucionar pel que fa al meu pensament crític i pel que fa als coneixements adquirits, sinó que tot això també m’ha ajudat a integrar-ho dins de la meva formació acadèmica. Amb les diverses sessions desenvolupades, penso que es important treballar el contingut d’aquesta assignatura a tots els estudis que es relacionin amb l’àmbit educatiu i social, ja que vivim en una realitat cada cop més multicultural i és important treballar-ho per anar construint noves eines i estratègies. A més penso que es té que fer èmfasi en el fet de que treballar la interculturalitat és quelcom positiu per a tothom ja que comptem amb unes polítiques socials i educatives que no són suficients i per tant, contra més es treballi més opcions tindrem a millorar la situació.
A nivell personal, m’ ajudat a desenvolupar una visió més àmplia i un millor coneixement sobre la interculturalitat i la immigració, a les, s’ha obert una nova via de treball per als futurs pedagogs/ues que penso que és força interessant. Gradualment he anat millorant pel que fa als treballs desenvolupats a les publicacions fetes al present blog. Penso que el recurs de treballar amb l’eina del blog m’ ajudat a plasmat els meus coneixements i a moure’m per cercar informació relacionada amb l’assignatura. A més, penso que el recurs del blog és una eina amb un fort potencial educatiu que puc fer-ne ús en un futur. D’altra banda, també destacar la importància dels estudis de cas i les problemàtiques plantejades a l’aula que m’han fet posicionar-me i tenir contacte amb la situació que perfectament podria viure.
A més, des de la vessant pedagògica m’ha motivat a treballar molt més i implicar-me en l’àmbit de l’educació en valors.
Estic molt satisfeta amb aquesta assignatura i amb tot el treballat. Avui finalitzo el viatge de la interculturalitat i la immigració, pel que fa a l’assignatura, però continua la meva cerca de informació sobre aquesta temàtica i encara és manté el fort interès que m’ha aportat aquesta optativa.
Tot i què les vacances de Nadal ja han arribat a la seva fi, m’agradaria compartir aquest vídeo titulat “Hago el santa Claus”. La cançó que és un rap expressa la situació d’un immigrant senegalès que treballa al “top manta”. Tot i què el vídeo es presenta en clau d’humor, plasma molt bé la realitat de moltes persones immigrants que com no tenen treball cerquen altres vies per poder-hi guanyar-se la vida, i una de les més transitades, és la venda ambulant. A continuació del video he posat una notícia relacionada amb la venda ambulant i el racisme.
“Cartells racistes al carrer de la cervesa contra negres que venen a la zona”
LORENZO MARINA. PALMA. Un home de raça negra dins d'un senyal de prohibit. El senyal racista no pot ser més explícita. Dins de l'advertiment s'inclou tota una relació d'objectes que no s'admeten: rellotges, barrets, penjolls, ninots. A la meitat de tots ells, la imatge d'un home de pell fosca es troba ratllada.
El carrer de la Cervesa, en ple Balneari 6 de la Platja de Palma, s'ha convertit aquests dies en una autèntica olla de pressió. Segons apunten veïns i comerciants, alguns clients van repartir aquestes imatges sobre algunes taules per dissuadir als venedors africans d'apropar-se a la seva taula a practicar la venda ambulant.
En les últimes setmanes, el nombre de comerciants que protesten per la venda ambulant va en augment. Africans, la immensa majoria d'origen senegalès, tracten de vendre múltiples articles als clients dels comerços i cerveseries. El curt tram del carrer de la cervesa s'ha convertit en un continu anar i venir de venedors.
Enfront del repartiment d'aquests cartells, encarregats i cambrers dels establiments del carrer han optat per retirar-los de la circulació. "Els van repartir aquí, però eren de contingut racista i els retirem", apunta l'encarregat de quatre establiments del concorregut carrer.
Tonino, propietari de la cerveseria Die Weisse Taube (la blanca coloma) recorda com, fa uns dies, un grup va cobrir les taules amb aquests cartells. "Els van portar ells i els van col·locar sobre les taules", recorda.
La majoria dels locals han estat cauts i s'han limitat a col·locar escarits cartells en la porta. "Prohibida la venda ambulant", resa el rètol. En les terrasses és ben diferent. El tràfec de venedors ambulants és constant.
Més venedors amb la crisi
La crisi ha multiplicat el nombre de subsaharians que venen tot tipus de bijuteria i articles inclassificables. La coexistència dels venedors ambulants amb els turistes s'ha trastocat aquest any. Fins al punt que alguns turistes han confeccionats els polèmics cartells xenòfobs.
Les patrulles de la Policia Local constitueixen el major enemic dels venedors ambulants. El principal escull que han de salvar és que no els sorprenguin in fraganti mentre venen els seus objectes. Corren el risc que els agents els requisin tota la mercaderia i els apliquin un acta administrativa sancionadora.
A boca de nit, les terrasses del carrer de la Cervesa comencen a poblar- se de gent. Desenes de venedors ambulants no triguen a aparèixer per aquest carrer. La densitat s'aguditza molt més en aquest punt del Balneari 6.
"Arriben a passar cadascun fins a 20 vegades per una mateixa taula. No tots els turistes tenen el mateix aguant", recalca l'amo de la Blanca Paloma.
La tensió per la captura del client aquesta temporada és molt major que en anteriors al carrer de la Cervesa. El turista no ha vingut amb les butxaques tan repletes com altres anys. Els venedors ambulants tracten de donar sortida amb prou feines a la seva mercaderia amb escàs èxit.
"La Policia Local no pot fer gens. Estan lligats de peus i mans", protesta l'encarregat de diverses cerveseries de la zona. "Els polítics són els que han d'arreglar aquest problema·, reclama el responsable dels establiments.
A mesura que passen les hores, el carrer de la cervesa es troba gairebé repleta. El contrast s'aguditza. Turistes i venedors ambulants es troben pràcticament a l'una. El recel s'ha instal·lat entre tots dos bàndols davant els venedors més insistents. Només l'aparició per sorpresa de la Policia Local en aquest punt provoca la desbandada.
La Policia Nacional investiga l'origen dels cartells racistes de la Platja de Palma. La Conselleria d'Assumptes Socials va remetre el cas a la Delegació del Govern en Balears.
LORENZO MARINA. PALMA. El Cos Nacional de Policia investiga l'origen dels cartells racistes apareguts en la Platja de Palma. Els agents ja han recorregut nombrosos establiments del carrer de Miquel Pellisa, més coneguda com la via de la cervesa, i els seus voltants.
Fins al moment, els funcionaris no han trobat més imatges d'aquest tipus. La investigació contra el comportament racista en la Platja de Palma segueix oberta i no es descarten més actuacions en els propers dies.
Al fil de la publicació d'aquests cartells col·locats al carrer de la cervesa en DIARI de MALLORCA, la Conselleria d'Assumptes Socials del Govern va remetre un escrit a la Delegació del Govern en Balears en la qual instava a esbrinar la procedència d'aquestes imatges aparegudes en la Platja de Palma. La missió va ser encomanada, al seu torn, als agents del Cos Nacional de Policia.
Els investigadors han apreciat ja indicis clars de delicte en la col·locació d'aquests papers en aquest carrer del balneari 6. "Encoratgen al racisme i a la xenofòbia", van puntualitzar. Els agents indaguen qui va confeccionar els cartells i els va exposar en els establiments d'aquest petit carrer de la Platja de Palma. Els encarregats de les cerveseries van fer referència a "un grup d'alemanys" com les persona que els van col·locar sobre les taules. Els amos i encarregats d'aquests locals d'oci de l'avinguda els van retirar poc temps després de veure l'explícit contingut racista: un home negre ratllat o després d'un senyal de prohibit.
El nombre de venedors ambulants d'origen senegalès s'ha multiplicat en els últims dies aquest 2009 enfront d'anys anteriors. La crisi ha aguditzat la necessitat de vendre costi el que costi. Molts d'ells s'han topat amb l'hostilitat dels turistes. "Cada venedor passa 20 vegades davant un viatger", va recalcar l'encarregat d'un local.
Aquesta imatge que recorda al Ku Klux Klan ha aparegut a diferents locals mallorquins freqüentats per turistes. Curiosament, la immigració espanyola, britànica i anglesa a les Balears és major que la d'altres orígens, sense que aquesta, de vegades gens integrada, hagi sigut qüestionada. Podem parlar-hi de que la seva activitat no és molt correcta ja que estan cometent una il·legalitat, però en el fons l’únic que fan és guanyar-se la vida, i intentar buscar una millor qualitat de vida.
Un any ha acabat i ara en començem un altre de nou, esperem que aquest sigui un bon any per a tothom! I que es vagi construint una societat més multicultural que aboleixi totes les fòbies i prejudicis de la societat.
Tinc que confessar que sens dubte sóc una enganxada a l’apm i de vegades em dóna idees per actualitzar aquest blog amb els vídeos que presentats de forma irónica, tracten temes molt interessants. Aquest video que presento avui, mostra una vegada més, la ideología que transmet una cadena de televisió intereconomia, el vídeo no té desperdici, parlen sobre una aplicación per a l’Iphone anomenada Josócatalà.
Sense més introducció aquí presento el vídeo:
Va haver-hi una època a Europa en què ser racista era sistemàticament mal vist. Les implicacions del racisme i la xenofòbia en les catàstrofes que van assolar Europa durant la primera meitat del segle XX van portar al fet que la desqualificació generalitzada d'un col·lectiu ètnic, nacional o cultural es convertís en un estigma per qui la pronunciava. El racisme es va expulsar de l'àmbit del discurs públic, encara que evidentment continués present en el pensament de més d'un.
D'un temps a ara, no obstant això, el racisme ha anat despenalitzant-i en el discurs públic. L'emergència de partits xenòfobs a Europa és una bona mostra. Però a Espanya tenim una mostra més particular, més pròpia de la mateixa idiosincràsia d'aquest estat: la catalanofobia. No l'anticatalanisme, sinó la catalanofobia: no la crítica al catalanisme com a moviment, sinó l'odi a Catalunya ja els catalans.
Una catalanofobia que, com tota mostra de racisme, era fins fa poc relativament evitada. Es criticava el catalanisme, però no els catalans. Ara, en canvi, ja no hi ha complexos. Penso que el problema de la catalanofobia és una reacció davant de diversos discursos polítics.
Aquest és un curtmetratge realitzat per Paz Piñar i treballa els temes del racisme i la xenofòbia. Una família d’ origen andalús que té acollida a una dona sense papers a la seva casa. La dona, que està malalta, com no té papers, una de les dones de la família va al metge per “representar” els mateixos dolors que en pateix la dona immigrant. Arran d’això comencen a aparèixer altres personatges que intenten ajudar a veure quin és el problema de la dona que tenen acollida, perquè aquesta no té papers i no en pot accedir a la seguretat social. Al final hi descobreixen que el que té és un atac d’apèndix, com no en saben ben bé com actuar, li acaben portant a l’hospital i la fan passar com si fos un altre pacient. Però la doctora s’adona i comencen a idear un “Plan B” per intentar que operin a la dona a l’hospital.
Aquí en podeu veure el curt:
Bé aquest curt, mostra les grans dificultats que pateixen les persones que estan sense papers a els diversos països. Tot i què, poc a poc s’han anat desenvolupant polítiques que ajudin a aquestes persones a aconseguir el permís de residència mitjançant processos burocràtics. Les persones sense papers realment, són persones considerades “no legals” al territori on s’estableixen, per tant, són fruit d’intervencions per part de les forces de la seguretat i l’ordre. Penso que la pitjor sensació que tenen que tenir aquestes persones, és sentir-se perseguits.
No només es té que alleugerar els processos per l’àmbit polític, sinó que també necessita un canvi pel que fa a la doble concepció moral de les persones sense papers. Per una banda vivim en un món que pretén donar a totes les persones els mateixos drets, és a dir, que tenen el dret a tenir dret. Però clar, també vivim sota la concepció neoliberal del treball. Tot això si ho sumem a els rebutjos que tenen alguns col·lectius per ajudar a aquestes persones, el resultat és el que avui en dia continuem veient a les notícies. Un conjunt de persones que intenten accedir al nostre país arriscant la seva vida i quan arriben aquí, tornen un altre cop al seu país ja que són persones sense papers. Aquest tema és molt delicat i encara avui en dia penso, que no està gaire treballat pel que fa a les polítiques socials, per això penso que aquest curt potser interessant per a treballar amb persones i veure quines són les seves opinions entorn aquest tema.
Les cèlebres criatures blaves amb capell blanc que va crear el dibuixant belga Peyo són vists en un llibre publicat avui a França com a arquetips d'una «utopia totalitària amb tints stalinistes i nazis», que els allunya de la seva innocència predominant en l'imaginari popular.
«El petit llibre blau: anàlisi crítica i polític de la societat dels barrufets», del francès *Antoine Buéno, situa sota la lupa aquesta societat de petits éssers i conclou que reprodueix estereotips racistes, totalitaris i antisemites.
Des del «Papà barrufet », cap únic i autoritari de la comunitat, fins al corporativisme social d'aquests personatges ficticis, l'obra repassa des d'una nova òptica els principals trets del popular llogaret per defensar la seva tesi.
La invasió dels barrufets negres és una prova d'enaltiment de la puresa de sang
El personatge de Gargamel, el nas del qual és aguilenya «recorda a una caricatura antisemita» i el gat de la qual es diu Azrael, és un altre dels estereotips denunciats, als quals se suma Barrufeta, única dona barrufet del poblat i idealitzada per la seva bellesa, que coincideix amb el perfil ari tant en el color dels seus ulls com en el del seu cabell. El tractament de la invasió de els barrufets negres en un dels àlbums és, per Buéno, una de les proves d'enaltiment de la puresa de sang que preconitza aquesta societat, que viu en autarquia i compta amb un sistema de producció proper al col·lectivisme.
L'autor del llibre, segons declaracions recollides avui pel setmanari "Li Nouvel Observateur", creu no obstant això que la seva anàlisi no és nou perquè recull «intuïcions» anteriors d'altres públics, com del nord-americà, que va arribar a sospitar dels els barrufets com a part d'una campanya de propaganda comunista.
En aquest sentit, el nom d'aquests éssers en anglès, «smurf», correspon a l'acrònim de «Small Men Under Red Forces» (Petits homes sota forces vermelles), segons Buéno, qui va opinar que el creador belga, que va néixer en 1928 a Brussel·les i va viure sota l'ocupació nazi, no era conscient d'aquestes relacions quan els va imaginar en 1958. «Peyo no estava polititzat (...). Crec que la seva obra, com a tantes altres, vehicula i concentra un cert nombre d'estereotips propis d'una societat i una època determinades», va assegurar Buéno.
La seva intenció no és «desencantar» al públic sobre les aventures dels els barrufets, afirma, sinó «superposar a la percepció dels nens un acostament distanciat de l'adult», alguna cosa que considera «intel·lectualment sa». Els barrufets, traduïts com «puffi» a Itàlia, «strumfakia» en grec, «schtroumpfs» en francès i «kumafu» en japonès, van prosseguir les seves aventures després de la mort de Peyo en 1992 gràcies al seu fill Thierry Culliford, que va imposar, segons el parer de Buéno, una mirada «molt més pedagògica» i contemporània.
L’altre dia ja vaig parlar de el racisme i les joguines, avui vull compartir uns experiments molt curiosos que vaig trobar a youtube sobre les nines iel color de pell en el que les nenes tenen preferència a l’hora de comprar-les. Els vídeos estant en anglès, aquests experiments van sorgir rere una polémica que es va desencadenar amb les grans superficies Wal Mart on es va rebaixar el preu de la nina de color.
Sembla lògic, però la veritat és, que tenint per primera vegada un president negre i amb la història de racisme que arrosseguen els Estats Units, tot món està observant amb ulls vigilants a les empreses per veure si prenen accions en suport d'aquesta minoria o per veure si comentin algun error sobre aquest tema.
Aquest video és sobre un experiment dut a terme amb nens de primària de raça negra (aquest experiment s'havia aplicat per primera vegada en la dècada dels quaranta quan el racisme en USA era assumpte acceptat). Aquest experiment els presenta als nens dues nines idèntiques, excepte el color de pell: Una és blanca i l'altra és negra.
Se'ls fan preguntes com Quin creus què és la nina més bonica? quina és la nina dolenta?. Els nens fan la seva elecció i a continuació han de respondre per què?.
El següent vídeo és un experiment realitzat per a un treball d'escola. Aquí l'experiment està lleugerament modificat, ara les nines són Barbies i s'inclou la nina llatina; a més en aquest experiment, els nens entrevistats són de totes les races.
En tots dos vídeos les respostes són interessants i ens porten a pensar si existeix un racisme inconscient en les nostres ments que ens fa actuar amb prejudicis.
Des de que era petita m’ agradat agafar els catàlegs de joguines, mirar-les...però mai m’havia plantejat veure-les des de la perspectiva crítica en el marc d’aquesta assignatura he pensat que seria interessant parlar de les joguines ja que estem a unes dates molt concretes en les que es regalen moltes joguines als nens i penso que es interessant veure si realment existeix una relació amb la interculturalitat. Per aquest motiu aquest no serà l’únic post en el que parlaré de joguines, ja que aquestes obren un interessant debat i aporten molta informació en temes de interculturalitat.
Ben és coneguda la crítica que s’ha fet any rere any de la imatge de bellesa irreal que transmet la Barbie, aquest seria un clar exemple de que les joguines transmeten identitats de gènere rígides cap als nens. Però les joguines també, poden transmetre actituds racistes.
Ja fa anys que coneixem diverses marques de joguines que estan reflexant la diversitat ètnica en els seus productes; alguns exemples d’això, són les joguines de Fisher Price, American Girl, etc. No podem dir que no s’hagi començat a tenir en consideració la diversitat cultural i ètnica existent al món, però realment encara hi ha un tractament de caire excloent. Si ens fiquem en la pàgina web de una coneguda cadena de joguines: www.toysarus.com podem veure dins de l’apartat de nines que hi ha una secció dedicada a les nines ètniques. Aquesta distinció que és fa pot arribar a ser discriminatòria ja que separem la diferència, la incloem al nostre catàleg de joguines però les diferenciem de la resta. Suposa una segregació de les nines de color. Curiós és també que només allò denominat ètnic és el que no es de color blanc.
Sembla que aquesta designació doni a entre que les persones amb pell de color blanc, no són ètniques i tothom té el seu orígen ètnic.
Tot i que la major part de les joguines racistes van desaparèixer, la realitat és que encara en el mercat trobem evidències de el racisme en el món de les joguines. Aquí us presento algunes de les fantàstiques nines que no transmeten cap valor racista...
Lil Monkey “ El meu petit mico” aquesta nina no podia ser d’un altre color que negre...L'ofensiu missatge que transmet va provocar que és denunciés i immediatament fos retirada de les prestatgeries de les botigues.
Diferència de preu entre les Barbie’ s les vendes de nines de color sempre són inferiors i per tant, per vendre-las cal rebaixar els preus...aquest fet també repercuteix en altres aspectes que és comentaran en el pròxim post...
La Barbie Oreo...quina maravellosa idea! I com representar l’Oreo? És clar, de color negre...Una bona forma d’introduir la ètnia i el menjar tot plegat!
Aquests són alguns exemples de que encara existeixen joguines racistes al mercat actual. Però no només és queden en fets aïllats sinó que aquesta situació planteja d’altres problemàtiques de les que parlaré en el pròxim post.
