Cada cultura, un món.

Aquest post va dedicat a la sessió del passat dimecres dia 28 de Setembre. Se’ns ha encomanat la difícil tasca de definir el terme cultura, multiculturalitat i si ens atrevim, també definir el mot racisme. Penso que es una tasca molt complicada cercar una definició, ja que son termes subjectius.

Per a començar... A quina cultura pertanyo jo? Davant d’aquesta qüestió trobarem múltiples respostes, com va succeir a la sessió anterior, però realment podríem classificar les diverses cultures? Partint del fet que les cultures evolucionen amb cada generació, cada un de nosaltres interioritza tot allò que li interessa de la seva cultura, ja que no sempre estarem d’acord amb tot el que comporta. Per tant, cada persona com ja diuen és un món i sota això podem dir que cada persona és una cultura.

Una mica d’etimologia, potser ens ajudi a apropar-nos més al concepte de cultura. Quins són els orígens de la paraula cultura?

CULTURA    del llatí COLERE:

·         Honrar amb adoració: CULTE

·         Habitar en un lloc: COLONIA

·         Cultivar la terra: CULTIVAR

·         El que sorgeix de l’ésser humà: CULTURA

Des del començament de l’Imperi Romà fins l’Europa del segle XVI, la paraula cultura va ser utilitzada com la preocupació de la gent per la producció agrícola.  A partir del segle XVII, la paraula cultura va evolucionar a acció de cultivar el coneixement.

La cultura és un fenomen que va néixer causa de l’evolució biològica duta a terme en el procés d’hominització que va introduir una vida social organitzada mitjançant el  llenguatge. La cultura en forma part e la naturalesa humana, per la qual cosa el desenvolupament normal de l’individu és impensable sense el seu component social; l’home és un ésser essencialment social que depèn de la seva socialització per a sobreviure. A través de la cultura la humanitat ha transformat el medi ambient i ha modificat el procés evolutiu del planeta.

Després d’una mica d’introducció al naixement del mot cultura, ara si que si faré un atreviment per aportar la meva definició:

“La cultura és un procés acumulatiu d’aprenentatge i domini de la realitat natural. Aquest procés és diferent en funció del context, podem dir que la cultura és allò que dóna identitat als individus. La cultura suposa el conjunt d’hàbits, tradicions i ideologies que donen sentiment de petinença a una comunitat determinada, una persona o un conjunt de persones”.

He intentat que aquesta definició englobi tot el que la cultura suposa, però m’agradaria comentar que he integrat part de les meves reflexions sobre el concepte cultura, pel que fa a la definició realitzada. Partim de la base de que la cultura evoluciona amb el pas del  temps i que mai, tindrem la mateixa cultura que els nostres avantpassats. Comptem a una herència cultural, però aquesta, en realitat varia en funció de l’individu. La cultura és allò amb el que jo m’hi identifico com a individu d’una societat. Basant-me en això no podem definir l’existència d’una tipologia de cultura, penso que al món han hagut sempre tants moviments migratoris que hem arribat a un punt, en el que és difícil detectar allò que es realment propi de la cultura. A més, no podem formar part d’una cultura si trobem trets en aquesta, amb els que no hi estem d’acord. Basant-me en això, penso que cada individu interioritza la cultura d’una forma diferent. SI que podem dir que existeixen diverses cultures (perquè trobem trets que realment marquen una clara diferenciació entre les cultures), però els individus han anat construint el seu propi pensament enfront la cultura.

Un dels termes que m’ha semblat molt interessant va ser el que va treure Marvin Harris al seu llibre Antropologia cultural (Els límits de la endoculturització) , ens parla de “abisme generacional”. Harrins es diu que és clar que la replicació de les pautes culturals d’una generació a una altra mai no és completa. Les antigues pautes mai no es repeteixen amb exactitud en generacions successives, i contínuament s’hi afegeixen pautes noves. En els últims temps, aquest fenomen d’innovació ha assolit tals proporcions en les societats industrials que els adults, programats com estaven per la contigüitat intergeneracional, s’han sentit alarmats.

Per altra banda, trobem el terme MULTICULTURALISME

“ Convivència de diverses cultures en un mateix espai. Representa l’acceptació de les diferències culturals, ètniques, religioses, lingüístiques o racials. La vida social suposa un respecte de la resta de cultures amb les que es cohabiten”.

El multiculturalisme és un clàssic a la societat actual, el problema es que de vegades la incorporació de les cultures a la nostra societat, realment generen problemes de caire discriminatori que afecten a tot el benestar social.

Des de la meva perspectiva entenc que el multiculturalisme pot ser una molt bona opció per enriquir a tota la societat, per fer avançar a tot un país, a aprendre d’altres cultures e intercanviar coneixements. Per altra banda, el multiculturalisme inevitablement provoca també confrontacions, donades per les diferències culturals, i moltes vegades no es posen solucions adients per poder solvatar les problemàtiques desenvolupades.

Com a darrer mot a definir, trobem el terme RACISME.

“El racisme és pot entendre com la segregació i discriminació de persones que són d’una cultura diferent a la pròpia.”

El racisme va néixer a partir de la història colonial de la subjugació, la esclavitud i l’explotació econòmica a Europa i Nord-Amèrica.

El terme amb el que m’he trobat més complicacions a l’hora de definir-ho és el de cultura, perquè és un terme que es dinàmic i que la seva definició també té unes connotacions subjectives, perquè inevitablement el meu concepte de cultura (tot el que engloba, segons els meus pensaments) diferirà de la concepció d’altre company.

Més endavant parlaré  i debatré sobre la paraula ètnia i la seva utilització, penso que es un tema molt interessant i que pot ser origen de futurs debats.