Coneixent a Xavier Besalú

Tot i que m’ hagués agradat anar-hi a la conferencia que va realitzar al Palau Rubert, no sabia que ens hi teníem que apuntar. El títol de la conferència em semblava molt interessant i per això en vaig llegir l’enquesta que hi ha al campus virtual. Una de les coses més interessants  (perquè ja ho vaig comentar en el post anterior) és que Xavier Besalú, és assessor de temes d’immigració a l’Ajuntament de Salt.

Reptes de l’educació intercultural:

Aquest autor estableix una clara diferència entre la pedagogia intercultural, que és tracta de aportar una bona educació per que tots tinguin un èxit escolar i per altra banda l’educació intercultural que es basa en la pràctica, en gestionar la diversitat en els centres educatius. Afirma que es bo innovar però també tenir a l’abast eines que ja formen part de l’ història de la pedagogia. Trobem dos models el multiculturalisme i l’assimilacionisme.

Una de les coses que destaca és que és necessari que adquirim més experiència en temes d’interculturalitat i que aprenguem d’altres països que han gestionat correctament els temes d’immigració.

 A partir d’aquest punt he començat a plantejar-me quins són aquests països que ens podrien servir de model per millorar la nostra situació. Vaig començar a cercar informació per la xarxa i vaig trobar que Canadà és un molt bon exemple pel que fa a temes d’immigració. Moltes persones han vist en Canadà un model a seguir. A diversos paissos europeus s’han generat conflictes com ara la imposició de la llei islàmica, a Espanya, el referèndum sobre els minarets a Suïssa o les propostes per a prohibir el burka a França. Canadà va adoptar el multiculturalisme com a filosofia per a facilitar la convivència de persones de diversa procedència. Clar que tenim que tenir en compte que a Canadà fa segles que viu el fenomen de la immigració, per el contrari a Espanya és un fet molt recent. Alguns punts interessants que es podrien adoptar del model canadenc són:

·         El multiculturalisme no implica el relativisme cultural o tolerància de pràctiques contràries als drets humans i valors democràtics, s’han establert un conjunt de valors i principis bàsics de la societat. (democràcia, compromís amb la comunitat i respecte al medi ambient i cooperació internacional.

·         Una defensa de les minories religioses, ètniques i culturals, però sempre tenint en compte aquests valors bàsics.

·         Immigració vista com a fenòmen positiu i la multiculturalitat com a riquesa per a la societat.

·         Es necessari mantenir les identitats de l’origen no com a factor conflictiu sinó com punt important que en faciliti la cohesió.

·         Polítiques actives per a facilitar la integració

·         Resolució de conflictes de caire cultural mitjançant procediments establerts.

Després d’haver-hi observat l’exemple de Canadà, puc reafirmar que com diu en Xavier Besalú, Espanya pot aprendre molt d’altres països pel que fa a les polítiques migratòries.

Continuant amb els punts interessants de l’enquesta, es important dir que a l’escola se li exigeix que sigui capaç de transmetre la interculturalitat, però com diu en Xavier no és l’única institució que pot prendre partit, es necessari que l’escola treballi en xarxa amb altres institucions de caire social i a que ajudin a transformar la societat. Penso que aquests es un dels punts on tenim que evolucionar al nostre territori. Trobem moltes institucions que tenen una gran influència de caire social però que no treballen cooperativament amb les escoles i això el que provoca es que hi hagi diverses formes de tractar la interculturalitat.

Altres dels punts que m’agradaria comentar en aquest post, es que també tracta el tema que van tractar la passada sessió del dimecres, Xavier Besalú esns diu que les cultures sempre canvien i que sempre serà diferent a la dels nostres avantpassats. (Tornarem a tractar el tema cultural al següent post).

Un altre de les seves aportacions que m’ha sobtat i m’ha fet reflexionar és quan parla de les segones generacions d’immigrants, ell afirma que arriba a un punt que ja no es poden considerar immigrants. Per tant, fins a quin punt podem considerar a una persona immigrant? Quan podem dir que ja no ho és? Totes aquestes preguntes han vingut al meu cap i la realitat es que totes les respostes que en poden trobar són subjectives.

Per a finalitzar aquesta aportació, m’agradaria dir que aquest autor és molt interessant i que ha treballat temes que ens interessen com a pedagogs i pedagogues, ja que ha traballat amb temes d’immigració a les escoles i ha publicat llibres molt útils entorn aquest tema.