La influència dels mitjans de comunicació una qüestió moral

Després de la visualització del vídeo presentat la passada sessió, no podia deixar passar els sentiments i les reflexions que hem va provocar.

No podem negar la realitat de que els mitjans de comunicació i Internet influeixen de forma molt important a les persones, aquesta influència potser tant positiva com negativa, això en funció des de quina perspectiva s’enfoqui. La gran complexitat que trobem es com els mitjans de comunicació reflexen les seves ideologies i com aquestes insereixen a les cases, als pensaments de les persones. Tot i què penso que les cadenes televisives, totes mostren una ideologia; el tema que hem tractat a classe va molt més enllà.

La meva reflexió està dirigida cap a la qüestió: On estan els límits de la publicitat? No podem dir que al veure l’anunci de l’anterior sessió, no ens va causar cap sentiment, perquè crec que cadascun de nosaltres va tenir una reacció front aquest anunci que no deixa indiferent. La publicitat suposa buscar elements que cridin l’atenció de l’espectador, però l’ús d’imatges tan explícites és lícit? Personalment, al veure aquest anunci m’he sorprès molt, m’ha impactat i penso que si ho veiés un nen petit no entendria molt la finalitat d’aquest. Però com succeeix a molts anuncis que fins a determinades edats no s’entén realment el missatge que transmet.

El comportament de la societat de vegades suposa desconcertant, no podem escandalitzar-nos per publicitat per aquesta i després veure altres programes que no ajuden a res al desenvolupament dels nens. Aquest anunci és fort, si, també és impactant, però precisament té que ser així, perquè el missatge que transmet és important i la major part de les vegades els anuncis de les ONG’ s deixa indiferent a la societat. Penso que tenim que ser realistes, que no podem ignorar allò que succeeix al món, que això és el que passa i és molt més còmode tapar les coses i veure el món, com nosaltres volem per evitar tenir remordiments de consciència. Impera la indiferència, preferim no saber el que realment succeeix. O se’ns priva de tot tipus de informació o ens bombardegen de tal manera que ja no ens afecta. No puc dir que no m’afecti veure com persones d’Afganistan moren dia rere dia, però veure constant aquestes imatges ens fa menys sensibles a la realitat.

És necessari mostrar a la gent allò que està succeint a la realitat. I la publicitat és una bona forma de conscienciar a la societat. Penso que aquest anunci ajuda a comprendre la problemàtica, d’una forma violenta, però és realment com succeeix i per tant, només implica una manifestació de la realitat.

Ara bé parlem de posar límits en anuncis com aquest de si realment és lícit o no mostrar aquestes imatges... però potser lícit el missatge que transmeten alguns canals de televisió? Cal replantejar els límits morals que tenen els mitjans de comunicació? És necessari establir uns límits morals? Entorn aquest tema sorgeixen nombroses qüestions que encara avui no es poden respondre.