A la darrera sessió és va parlar i debatre sobre el dret a vot de les persones immigrants, i es va començar a parlar sobre els criteris que s’han de tenir per poder votar. Es va parlar d’establir un conjunt de requisits com un nombre d’anys, un examen de coneixement del país on resideixen, etc. Per pròpia curiositat vaig començar a cercar d’altres països de la unió europea, i quins requisits es tenien en compte a l’hora de votar:
1 Estats que han acordat com a mínim el dret de vot local de tots els residents estrangers
NOTA: L'any en què ha estat acordat aquest dret s'escriu entre parèntesi. Si existeixen condicions de durada de residència per als estrangers de tercers Estats, s'indiquen.
BELGICA Dret de vot municipal i possibilitat de participar en referèndums consultius locals després de cinc anys de residència (2004).
DINAMARCA Dret de vot i elecció en les eleccions locals (municipi i comtat) després de tres anys de residència (1981). No s'exigeix temps de residència per a islandesos i noruecs.
ESLOVÀQUIA Dret de vot i de ser votat en les eleccions municipals (2002).
ESLOVÈNIA Dret de vot i de ser votat en les eleccions municipals (2002).
ESTÒNIA Dret de vot municipal després de cinc anys de residència (1993).
FINLÀNDIA Dret de vot i elecció en les eleccions municipals després de dos anys de residència (1996). No s'exigeix temps de residència per a islandesos i noruecs.
HOLANDA Dret de vot i de ser votat en les eleccions municipals i participació en els referèndums locals consultius després de cinc anys de residència (1985).
HUNGRIA Dret de vot local (municipi, districte, regió).
IRLANDA Dret de vot (1963) i ser votat (1947) a nivell local en les mateixes condicions que els nacionals. Dret de vot en les eleccions legislatives per als britànics (1985). Aquest dret podrà ser concedit a altres estrangers mitjançant clàusula de reciprocitat.
LITUÀNIA Dret de vot i de ser votat en les eleccions locals després de cinc anys de residència (2002).
LUXEMBURG Dret de vot municipal després de cinc anys de residència (2003).
SUÈCIA Dret de vot i de ser votat en les eleccions locals (municipi i comtat) després de tres anys de residència (1975). No s'exigeix temps de residència per a islandesos i noruecs.
2 Estats que han acordat el dret de vot d'alguns nacionals de tercers Estats
ESPANYA Dret de votar i de ser votat després de tres anys de residència sota clàusula de reciprocitat establert per un tractat (1985). Després de Maastricht, aquesta disposició només s'aplica als noruecs.
MALTA Dret de vot i de ser triat en les eleccions regionals després de sis mesos de residència sota clàusula de reciprocitat i únicament per als nacionals dels Estats membres del Consell d'Europa (1993). Només els britànics es beneficien d'aquest dret.
PORTUGAL Dret de vot en els consells de parròquies i en les eleccions municipals sota clàusula de reciprocitat, després de dos anys de residència per als nacionals d'Estats de llengua portuguesa, després de tres anys per als altres. Els temps de residència són respectivament de quatre i cinc anys per al dret de ser votat. Els països als quals correspon el dret de vot són Brasil, Cap Verd, Argentina, Xile, Israel, Noruega, Perú, Uruguai i Veneçuela. Per ser triats, només els correspon a Brasil, Cap Verd, Perú i Uruguai. Els brasilers tenen dret a participar en les altres eleccions.
REGNE UNIT Dret de vot i de ser votat en totes les eleccions per als nacionals dels Estats de la Commonwelth i Irlanda (1983) en les mateixes condicions que els nacionals britànics.
REPUBLICA CHECA Dret de vot i de ser votat sobre la base de tractats de reciprocitat (2000) però en 2006 no s'ha signat cap acord.
3 Estats que no han acordat cap dret polític als nacionals de tercers Estats.
ALEMANYA – ÀUSTRIA – XIPRE – FRANÇA - GRÈCIA - ITÀLIA – LETÒNIA - POLÒNIA
Un cop he vist les característiques dels diversos països europeus podem portar a que poc a poc s’està avançant pel que fa al dret de vot de les persones immigrants. Personalment penso que les persones tenen que estar un temps residint al país per poder votar, però no sóc partidària de fer un examen de coneixements, perquè estic segura que persones que són nascudes al propi país tampoc ho passarien. Per tant, l’únic que exigiria seria que tinguessin coneixement sobre quin és el funcionament de el sistema polític i tenir criteri de vot,però això ja ve donat per el propi criteri personal de implicar-se en la vida política del país on resideix. No podem posar tantes pautes a les persones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario