martes, 15 de noviembre de 2011

Suïssa i la defensa de la identitat nacional...




Sempre que parlem de Suïssa ens ve al cap un país avançat, obert, ric…però quins són els entramats polítics que hi trobem en aquest indret?






El cas de.. el PARTIT D’EXTREMA DRETA ANTIIMMIGRACIÓ MUSULMANA QUE VA AUGMENTAR LA SEVA POPILARITAT
El SVP (Schweizerische Volkspartei) o Partit del poble suïs, està dirigit per Uli Maurer. I com a grans trets d’’aquest partit destacar la seva oposició cap a la immigració, i a formar part tant de la Unió Europea com ser membre de les Nacions Unides (ONU). Tot i què sembla que estem parlant d’un partit polític que sembla estar conformat per poques persones amb ideologies extremistes, realment va augmentar la seva popularitat de forma considerable des de l’any 2003.
És preocupant com poc a poc han anat augmentat el nombre de partits polítics de dreta populista a Suïssa i la resta d’Europa. 

Però realment que és la identitat nacional? És allò que individualitza a les nacions en el context del món i que lis dóna una forma de ser, particular, als seus homes y dones. Vist d’aquesta forma la identitat nacional vindria a ser, doncs, una projecció qualificada de les identitats individuals. Però que és allò que realment dóna identitat a una nació? La llengua? La cultura? Sempre hem patit un defecte de acotar-ho tot des de l’àmbit polític, d’aquest mode les nacions es distribueixen sobre un espai pla, sense tenir en compte que les cultures no són planes sinó que es mouen de forma vertical, horitzontal i per tant podem trobar cultures regionals, locals, nacionals que engloben diversos països.
Ja ho va dir Montesquieu “Europa és una nació composada de nacions”El que penso que realment incòmoda a la pròpia societat, el que realment a generat conflictes són les qüestions d’on pertanyo?  De quin lloc em sento? Etc. No podem parlar-hi de una nació amb una única identitat, sinó que fruit de la distribució de diverses llengües i ètnies entre diversos Estats ha donat pas a estats multilingüístics i multiètnics i nacions multiestatals. Per tant, resulta absurd que partits polítics com el cas de Suïssa lluitin per defensar la identitat nacional, perquè realment aquesta ha estat construïda al llarg del temps per diverses identitats. Si anéssim a l’arrel més pura de la nació, trobaríem que realment la influència de les persones immigrants hi és des dels seus orígens, per tant, per què lluitar contra la pròpia identitat?
El fenomen migratori ha comportat que es començi a parlar de ciutats globals, i ha fet que el multiculturalisme esdevingui una realitat, el món s’ha omplert d’espais socials de convivència. No podem lluitar contra aquesta realitat, perquè la història de les “nacions” ha estat sempre un conjunt d’anades i tornades de diverses civilitzacions que han anat influint en el propi indret.

Tot i aquesta realitat multicultural, el cas de Suïssa no és l’únic, encara trobem molts estats que busquen una “purificació ètnica” i rebutgen als immigrants de ètnies que sota la seva percepció són diferents a la pròpia.

Plantejo la següent qüestió: ¿L’eliminació dels minarets, fa realment que és recuperi la identitat Suïssa? L’existència d’aquests suposen un conflicte perquè trenquen amb l’espai o perquè manifesten una religió contrària?


No hay comentarios:

Publicar un comentario