Desprès de veure el curtmetratge presentat al blog general de l’assignatura, he començat a reflexionar el que comporta portar vel a la societat a actual i les diverses opinions que existeixen entorn aquest tema.
Per una banda la creença de que les persones immigrants tenen que adaptar-se a les costums de l’ indret on viuen. Aquest pensament ve donat per el pensament de moltes persones de que si nosaltres tinguéssim que viure en el seu país ens tindríem que adaptar a les seves lleis, normes i costums. Aquest pensament sembla coherent si estem situats en la dita de “ull per ull, dent per dent”, però no podem situar la nostra forma de veure les coses, perquè un país les vegi de la mateixa manera. És a dir, per molt que en alguns dels països d’ on són les persones immigrants se’ns prohibirien i exigirien moltes coses, no podem situar-nos al mateix nivell. Es necessari avançar per crear una societat inclusiva. Mantenint les pròpies costums, però també respectant la llibertat d’expressió de la resta de les persones. Tots som diferents, per molt que siguem d’un mateix lloc, som diferents, i no podem atacar la cultura d’altres persones.
Un altre punt que m’agradaria comentar és el fet de l’escola privada i l’escola pública. Sembla que les escoles de caire privat són menys permissives per el que es refereix a el tema del hiyab, però el cert és que si una persona té preferències per anar a una escola de caire privat, però que porta el hijab, és té que atenir a les normes proposades per l’escola privada.
En les escoles públiques observo aquest tema molt més conflictiu posat que, al ser públiques tenen que acceptar a tots els alumnes i les seves característiques personals, a partir d’aquí es crea un conflicte ja que si accepten el fet de portar hiyab també tindrien que acceptar el fet de portar gorres o altres símbols religiosos.
A Espanya s’ha generat molta polèmica pel que fa al fet de portar vel. Un dels casos més mediatics va ser l’ Institut de Pozuelo que va apartar 3 noies per portar vel. Però aquesta no va estar l’única polèmica. La polèmica del vel islàmic va irrompre en l'ensenyament a Espanya en 2002 amb Fátima El Idrissi, a Madrid, cinc anys després, es va repetir amb Shaima Saidani, a Girona, als quals es van sumar altres casos similars a Ceuta i Melilla:
- Shaima Saidani. L'adreça del col·legi Joan Puigbert-Annexa de Girona li va prohibir vestir en classe el hiyab, el mocador que cobreix el pèl. Tenia vuit anys, era 2007, i els responsables van argumentar que podia ser causa de discriminació. La família va pensar a regressar al Marroc. No va ser necessari. La Generalitat va ordenar readmetre-la. El dret a l'escolarització, va adduir, preval sobre les normes dels centres.
- Fátima Elidrisi. La jove va ser escolaritzada amb 13 anys en el col·legi catòlic Inmaculada Concepción, a Madrid, en 2002. Les monges li van negar l'assistència a classe amb vel. Va renunciar al col·legi i es va matricular en l'institut públic Juan d'Herrera. Fátima va vestir el hiyab fins que va abandonar els seus estudis en 2005.
- Zoubida Barik. L'advocada musulmana va ser expulsada de l'estrada pel jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez per dur el vel. Va elevar una queixa al Consell General del Poder Judicial, que va donar la raó al magistrat perquè la normativa només permet una peça en el cap: el birrete. La qüestió està ara en el Tribunal Suprem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario